M'ajudes amb el MEME???

Nois i noies, a veure, aprofitant que coincidim per la xarxa en aquesta assignatura ens agradaria saber dels vostres gustos cibernètics. Una cosa fàcil, aquelles 4 o 5 pàgines web que visiteu amb més freqüència, no patiu sinó anomeneu la web de la facultat, no compta com a nota!

La llista del Sr. X:
4. www.sport.es: Som pedagogs, tot i així no podem evitar seguir a les masses i sumar-nos a les noticies més importants del país, no podem viure sense saber com a dormit Messi o si s’ha lesionat en Cristiano Ronaldo (queda lleig si, però som persones davant de tot), si més no últimament diuen que el futbol és el remei envers la crisi.

3. www.ascodevida.com: Tens un dia difícil, arribes cansat de les classes i la feina, que hi ha millor que riure de les desgracies dels demés? Totes aquelles situacions compromeses, aquelles que no vols explicar a ningú segur que les trobes en aquesta web.

2. www.facebook.com: Sabem que segurament aquesta pàgina estarà dalt de tot del rànking, ens agrada tafanejar, no podem negar-ho. A més a més després ho comentem en grupet a classe, no us feu els indignats ara!

1. www.acb.com: Aquesta ja es una aposta personal, la pàgina d’inici vaja. Tots tenim les nostres “freakades” i la meva tracta del bàsquet, a més a més aquesta web compta amb un dels fòrums més nombrosos en llengua castellana pel que fa nombre d’usuari, una gran interacció a la xarxa entorn al bàsquet i qualsevol altre tema!

La llista del Sr. Y:

4. www.elmundodeportivo.es: Com el meu company Sr X comparteixo aquesta opinió. Avui dia esport es política, economia y societat. Per tant comparteixo que aquest tipus de pagines son bàsiques tant si som pericos o cules, merengues o colchoneros, corunyistes o bilbaïns (posem uns quants per que no s’enfadi ningú). Al cap i a la fi “futbol es futbol”

3. www.seriesyonkis.com: Com que som estudiants no podem veure la televisió fins a altes hores de la nit així que aquesta pagina es la nostra pagina per poder veure totes aquelles series que ens tallen cada dos per tres i que realment duren 40 minuts. A mes a mes per aquells amants de les versions originals hi ha un munt de series en els seus idiomes. Ah! Casi em deixo el gran llistat de series de dibuixos d’ahir i d’avui.

2. www.youtube.es: qui no coneix ja aquesta pagina? Bàsicament aquí hi es tot, videoclips, series fragmentades, repetició de programes, vídeos amateurs que cada un ha fet des de casa, "freakades"...

1. www.facebook.com: Ho sento Sr X. Per mi es la pagina per excel•lència ara mateix encara que en aquesta ultima setmana santa he pogut veure que el www.twitter.com te molta presencia arreu d’Espanya. I el comentari del meu company ho comparteixo ja que poques persones son les que no estan ficades a una xarxa social...no us amagueu!

La llista del Sr. Z
Personalment, tindria la següent jerarquia en quant a pàgines consultades:

4. www.seriesyonkis.com o www.cinetube.es : Personalment, poder passar el temps veient pàgines com aquesta resulta un entreteniment de primer ordre, sobretot per aquells que a l’hora que emeten la sèrie, o en els dies que està penjada la pel•lícula que vols veure en cartellera, no podem anar-ho a veure.

3. www.youtube.com: Tens tota la raó sr. Y però em falta una cosa perquè aquesta pàgina sigui realment perfecte, i és que no té en compte vídeos de gaire durada. Cosa que si ho fan altres pàgines que pengen sèries de televisió amb altres suports (megavideo, rapidshare...)

2. www.facebook.com: Comparteixo amb el sr. Y que aquesta resulta ser la pàgina que també ajuda a distreure’t, alhora que relacionar-te amb les teves relacions socials més pròxims; tanmateix, per conèixer gent nova i establir una via comunicativa menys impersonal que el propi cara a cara.

1. www.gmail.com: I és que des de la xarxa, consultar, enviar i rebre mails és una de la funció més utilitzada per mi. Tanmateix, el fet d’organitzar grups a través d’e-mails resulta una feina àgil i còmode alhora de poder reunir amics, familiars o gent de la facultat o la feina, per qualsevol motiu.

Au ànims, col•laboreu si us plau, ja sabeu allò que diuen “Hoy por ti, mañana por mí”.

Comentari sobre el text: “Blogs para educar. Usos de los blogs en una pedagogía constructivista” Tiscar Lara

L’autor inicia aquest text fent una breu introducció necessària per contextualitzar el marc de l’aprenentatge constructiu, on s’exigeix mantenir una certa capacitat d’aprenentatge al llarg de tota la vida (long-life learning).

El coneixement doncs, es concep com una construcció de l’home, que es realitzar a partir de conceptes previs ja formulats i que es reformulen al llarg del temps. La figura del docent emergeix doncs com un mediador.
En aquest sentit els blogs serveixen d’ajut pel E-learning i estableix un canal de comunicació informal entre professor i alumne, promovent la interacció entre aquest dos agents. Així doncs, conceptes com els edublogs sorgeixen amb l’objectiu d’ajudar a un procés d’ensenyament-aprenentatge en un context interactiu i educatiu alhora.

Cal fer referència a la idea que cal assumir el repte de l’alfabetització digital de la societat perquè es pugui fer un ús responsable dels recursos a Internet. Només així arribarem a ser capaços de dominar i utilitzar la xarxa per les nostres necessitats, sobretot en la formació que necessitem. No obstant això, cal que siguem conscients que no hem de reproduir models d’ensenyança ja establerts a la xarxa, ja que llavors no afavorim a l’aprenentatge constructiu, sinó que, senzillament, reproduïm esquemes d’aprenentatge ja establert. El blog ha d’esdevenir un mitja personal i propi de l’alumne, de tal manera que es pugui usar com a mode transversal en totes les àrees  i no només en una sola.
Cal destacar la importància del format dels blogs, ja que aquesta permet en tot moment les possibilitats d’un llenguatge hipertextual (publicar, republicar, categoritzar, editar...). Així doncs, el fet de mantenir actualitzades les dades afavoreix a la participació dels bloggers; tanmateix, afavorir debats (foros) dins del context del propi blog, afavoreix els processos de comunicació entre els alumnes i el propi professor amb aquests. I, tot plegat, sense menysprear ni deixar de tenir en compte la construcció d’una identitat pròpia de cada participant (alumne) i cada blog, signe d’autorealització d’un mateix a la xarxa i forma d’expressió lliure.

L’ús d’un weblog posseeix un caràcter públic i interactiu, per això serà necessària l’existència d’un “pacte autobiogràfic” tal com diu el text. En aquest pacte tan l’autor com els lectors tindran clares quines són les temàtiques i tot allò del que tractarà el blog.
A més a més l’autor haurà d’exercir de dinamitzador en el debat per tal d’apropar-se als seus lectors i enriquir-se amb tots els comentaris possibles, així com avivar el debat.
Si comparem els sistemes E-Learning amb els weblogs podem veure que els segons tenen un major grau de proximitat i socialització a la xarxa que no pas els sistemes e-learning que són més freds i distants tot i tenir molts més recursos. Tal com ens marca el text seria molt interessant una connexió entre ambdues eines per tal d’assolir una eina educativa còmoda tan per docents com per estudiants.

El weblog és una eina que permet una gran documentació i categorització de post propis com externs, un fet que facilita el seguiment de tota aquella informació que vulguem transmetre. A  més actualment és un suport que permet inserir recursos multimèdia que millorin la qualitat del blog.
A més a més podríem dir que “obliga” als alumnes a cuidar la seva escriptura ja que aquesta no només serà vista pel professor sinó que tothom podrà veure la seva feina, això provoca que augmenti el grau de responsabilitat i la dedicació de l’alumne.

Per tal d’introduir a l’alumnat al món dels blogs seria necessària una experiència prèvia del docent en aquest món. Segons el text existeixen diverses estratègies per tal de facilitar la introducció a l’elaboració de blogs educatius:
•    Ser un bon lector de blogs.
•    La responsabilitat a la xarxa alhora de publicar i cercar informació.
•    Entendre el blog com a part d’un ecosistema del món educatiu a la xarxa.
Així doncs podem dir que els weblogs són una eina educativa de futur que necessita un impuls i un personal docent capacitat per tal d’aprofitar-ho al 100%, així com l’ús d’una didàctica adequada.

Som bons... molt bons

Bon dia, tarda i nit!!! I és que aquest blog no té hora, ni espai, ni tampoc problema perquè sigui vist per tothom!!! I és que aquí tots participeu... per què tots sou bons... molt bons!!!

Va anem al tema... som en Jordi Viscarri, en Cristian López i en Jordi Soler, alumnes de 4t de pedagogia a la UB. Estem en el nostre últim any, i fent una assignatura anomenada "Pedagogia de la comunicació". Ens han fet fer una tasca, com és la creació i el desenvolupament d'aquest blog. Aprofitarem el blog per aprofundir sobre un tema en concret que, en els próxims dies, us comunicarem... Propostes????? Qui tingui alguna proposta que ens la faci arribar i la valorarem de bon grat!!!!

Apaaa... gràcies per llegir-nos i recordeu que ... SOU TOTS MOLT MACOS!!!!!

Siau